Àrea temàtica
Teledetecció > Banda de l'espectre

ca - marge roig n m
es - margen rojo
en - red edge

Definició
Regió espectral ubicada en la zona aproximadament fronterera entre les longituds d'ona del vermell i l'IRp, caracteritzada per un increment ràpid de la reflectància de la part verda de les plantes.

Quan es disposa d'un espectre de reflectància quasi continu és possible determinar el marge roig calculant on es produeix el punt (o la petita zona) de màxim pendent de la signatura espectral a la regió entre el vermell i l'IRp. Quan es calcula de la manera descrita, el marge roig no se situa exactament a la mateixa longitud d'ona per a totes les espècies vegetals (i fins i tot pot variar segons les condicions d'una mateixa planta), de forma que es pot considerar que el marge roig per a la majoria d'espècies es troba aproximadament entre 680 nm i 730 nm, i fins i tot estén el límit superior als 750 nm o als 793 nm, ja gairebé a la frontera amb l'altiplà de resposta habitual de les fulles en l'espectre solar.

El seu interès rau en la forta correlació positiva que existeix entre la posició del marge roig i la concentració de clorofil·la quan hom efectua mesures observant fulles o branques amb fulles, cosa que permet usar-lo com a mètode no destructiu de determinació del nivell de clorofil·la; tanmateix, quan l'observació s'efectua sobre capçades, la contribució de la reflectància del sòl o dels estrats vegetals inferiors pot desvirtuar de manera important aquesta propietat, llevat que la coberta sigui molt densa.

El seu interès ha fet que hi hagi satèl·lits que portin sensors amb bandes denominades específicament per a cobrir-lo, com ara la banda compresa entre 690-730 nm del sensor REIS (RapidEye), o bé les bandes compreses entre 697.5-712.5 nm i 732.5-747.5 nm del sensor MSI (Sentinel-2).

Vegeu derivada de la reflectància.

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6